Tatiana Zolotykh

Em sento molt russa, estimo profundament el meu país

Em dic Tatiana Zolotykh, sóc russa i vaig néixer l’any 1971 en un poble de la regió d’Omsk, al sud dels Urals prop de la frontera amb la República del Kazakhstan. El meu pare i els meus dos germans hi viuen. La mare va morir l’any passat.

Vaig ser educada amb el règim comunista. No puc dir que sigui el millor, ens faltaven llibertats i alguns s’enriquien traficant en el mercat negre, però vivíem tranquils. Treballàvem, teníem vacances, passàvem amb poc, però no ens faltava res. Ara ha canviat molt, hi ha rics i pobres. Em dol veure persones intel·ligents, amb formació universitària, comerciant pels carrers.

Em sento molt russa, estimo profundament el meu país i la meva cultura, però no hi puc viure. Vaig arribar ara fa cinc anys. Vivia i treballava a Barcelona fins que vaig conèixer el Joan i ens vam casar. Tinc dos fills. En Daler, que té 10 anys, nascut a Rússia, i en Víctor, que té 11 mesos i és català. La gent aquí és molt tranquil·la i m’he sentit ben acollida per tots, per l’entorn del meu marit, pels pares de l’escola, ....

En Daler va a l’escola L'Espill. M’agrada molt, respecten molt la individualitat de cada nen. De l’escola d’aquí m’agrada que tots els nens són iguals, que no saps, ni influeix, si porten roba de marca o si els pares tenen una professió o una altra. A Rússia ara això ha canviat molt i els nens a l’escola respiren el menyspreu si les seves famílies tenen dificultats. El que em costa d’entendre és que aquí els nens vagin a la llar d’infants tan petits. Tampoc m’agrada que en Daler torni de l’escola a les sis de la tarda. Arriba molt cansat.

Daler i Víctor, durant la nevada d'aquest darrer hivern a Manresa

Vaig estudiar per fer de caixera en botigues i vaig treballar en una botiga d’electrònica. Aquí només he pogut fer feines de neteja. Ara tinc ganes de treballar en una botiga de roba o obrir el meu propi negoci.

Veig a Puttin molt millor que Ieltsin, és més jove, més intel·ligent i sap idiomes. El que passa és que està molt condicionat perquè hi ha moltes màfies.

Parlo rus amb meus fills i llegim contes en rus, en català i en castellà. Jo llegeixo els clàssics del meu país, sóc de religió ortodoxa i veig la televisió russa. Ara bé, no m’agraden les comunitats que implanten públicament els seus costums i ritus fora del seu país.

Barcelona m’agrada molt, m’hi sento com a casa. M’agraden els carrers amples, tanta gent i tan diversa i que tothom va a la seva. S’hi respira llibertat. Manresa la trobo petita, em falta espai, sobretot espais lliures grans: places, parcs... Aquí només hi ha estiu i hivern. Al meu país tenim les quatre estacions ben diferenciades. La primavera i la tardor són precioses.

Enyoro les festes de cap d’any, són molt diferents de les d’aquí. Des de finals de desembre fins el 6 de gener, cada escola, cada llar d’infants, cada fàbrica té la seva festa. Els joves amb els joves, l’amo organitza festes per als treballadors i les seves famílies, tothom ho celebra. Hi ha arbres per tot arreu, teatre, música, circ, espectacles. Mengem, bevem, ens disfressem... Aquest any hi vull anar amb el Joan, el Daler i el Víctor.

Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la Gallina. Maig 2006

Cap comentari: