Vaig néixer a Ferrara (Itàlia), i als quatre anys vaig anar a viure a Sintra, una ciutat de Portugal prop de Lisboa com Manresa ho és de Barcelona. Ara, la veritat, és que em sento català. No crec gaire en les fronteres, penso que la gent s'adapta i fa les arrels on es troba bé. Tinc família i molt bons amics a Portugal, però aquí estic molt be i hi ha moltissima gent per qui sento molt carinyo...Tinc 28 anys, sempre que puc treballo en el món del disseny: disseny gràfic, disseny web, fotografia...M’agrada. I la fotografia i l’escalada m’apassionen, són aficions que m’omplen la vida i no em deixen temps per fer res més.
La mare és portuguesa i fa de periodista, el pare era italià, va morir quan jo era molt petit. Fa cinc anys que vaig sortir de Portugal. Amb un amic brasiler viatjàvem per Espanya amb la intenció d’anar a França perquè hi ha parets molt bones per escalar. Però al País Basc vaig conèixer gent del Bages que em van voler ensenyar tota la roca que hi ha als voltants de Manresa...i després d’això va ser fàcil voler-me quedar.
He escalat a Sud-amèrica, als Estats Units, al Canada i a diversos països d'Europa, però l’escalada esportiva a Catalunya es com el surf a Hawaii... La qualitat de la roca es molt bona, hi ha molts sectors, molt a prop i molta varietat d'estils. Els paisatges son guapos i els llocs tranquils, amb alçades i angles perfectes, i amb un clima molt bo. Vaja, tot excel·lent.
Per escalar trio Montserrat pel seu encant, que és únic, Calders per la proximitat a Manresa, la serra de Prades per la qualitat i varietat, Terradets pels angles, Montgrony pel sol d'hivern, Santa Linya per la dificultat... massa llocs per massa poc temps!
Manresa sempre m'ha agradat, té els avantatges d’un poble petit: es parla el català quasi sempre, es pot anar a peu a tot arreu, molta gent es coneix... i, alhora, ja es una ciutat gran, té de tot, de feines a unis, biblios i fins i tot s’hi fan alguns concerts.
Per integrar-se del tot penso que s’ha d’aprendre la llengua del país, no podem deixar que el peix gran es mengi el petit... la cultura i la diversitat son característiques humanes úniques que es perdran si tirem pel camí fàcil de la globalització, que és al que es tendeix ara mateix.
La mare és portuguesa i fa de periodista, el pare era italià, va morir quan jo era molt petit. Fa cinc anys que vaig sortir de Portugal. Amb un amic brasiler viatjàvem per Espanya amb la intenció d’anar a França perquè hi ha parets molt bones per escalar. Però al País Basc vaig conèixer gent del Bages que em van voler ensenyar tota la roca que hi ha als voltants de Manresa...i després d’això va ser fàcil voler-me quedar.
He escalat a Sud-amèrica, als Estats Units, al Canada i a diversos països d'Europa, però l’escalada esportiva a Catalunya es com el surf a Hawaii... La qualitat de la roca es molt bona, hi ha molts sectors, molt a prop i molta varietat d'estils. Els paisatges son guapos i els llocs tranquils, amb alçades i angles perfectes, i amb un clima molt bo. Vaja, tot excel·lent.
Per escalar trio Montserrat pel seu encant, que és únic, Calders per la proximitat a Manresa, la serra de Prades per la qualitat i varietat, Terradets pels angles, Montgrony pel sol d'hivern, Santa Linya per la dificultat... massa llocs per massa poc temps!Manresa sempre m'ha agradat, té els avantatges d’un poble petit: es parla el català quasi sempre, es pot anar a peu a tot arreu, molta gent es coneix... i, alhora, ja es una ciutat gran, té de tot, de feines a unis, biblios i fins i tot s’hi fan alguns concerts.
Per integrar-se del tot penso que s’ha d’aprendre la llengua del país, no podem deixar que el peix gran es mengi el petit... la cultura i la diversitat son característiques humanes úniques que es perdran si tirem pel camí fàcil de la globalització, que és al que es tendeix ara mateix.
Portugal s’assembla molt a Catalunya. Té costa i muntanyes, es un país petit al costat d’un de més gran, és bonic i la gent és oberta i simpàtica. Però no s’hi viu tan be com aquí perquè a Portugal li va costar més aixecar el país després de la dictadura. Per anar de vacances crec que pot ser un destí ple de bones sorpreses.
Vull créixer, aprendre, gaudir del camí de la vida i sempre mirar de deixar alguna cosa de bo per als que es quedin.
Conxita Parcerisas
Publicat a El pou de la gallina. Gener 2009
2 comentaris:
SISPLAU FEU MES ENTREVISTES ANONIMES DE NOU VINGUTS A MANRESA. M AGRADEN MOLT.
MES BIOGRAFIES SISPLAU.
Publica un comentari a l'entrada