Antonella Zorzi

Vull transmetre altres sentits a part del visual, sobretot el tacte

Sóc mosaïcista. EI Cercle Artístic de Manresa m'ha obert les portes per poder exposar la meva obra. Vaig néixer i he viscut bona part de la meva vida a Sesto al Reghena, a una hora de Venècia. L'Alejandro, la meva parella, és extremeny, tot i que ens vam conèi­xer a Escòcia. Ell volia fer pintura a l'escola Massana i això ens va portar a Barcelona. I a Manresa, ara fa dos anys, ens hi va portar el preu dels pisos i la facilitat que ens dóna tenir el tren a prop, per moure'ns.

Després de fer cinc anys d'idiomes, vaig decidir estudiar mosaic a l'Scuola Mosaicisti del Friuli SMF, a Spilimbergo (província de Pordenone). Crec que la passió per la pedra em ve del meu pare. És un artesà que tre­balla el marbre. L'any 91, a compte d'una empresa de la Toscana, va treballar en una de les torres Mapfre de Barcelona. Ha treballat molt a l'estranger.

El meu mosaic "Stele"

Definiria el meu mosaic com a contemporani amb arrels romanes i bizantines. M'agrada treballar la pedra natural per­què amb la llum fa jocs molt curiosos, cosa que no fa ni el vidre ni l'esmalt, que més aviat la rebutgen.

Utilitzo pedres, sobretot marbres, pedres de riu, material de rebuig: trossos de ferro, de coure, de ceràmica, de vidre, arrels, petxines .... Gaudeixo amb les teules antigues fetes a mà; com que els materials no estaven ben barrejats trobes matisos increïbles: blaus, morats, grocs ... M'agrada molt quan els amics em por­ten materials. Per a mi és molt especial, és un valor afegit al mosaic. Quan el miro sé qui m'ha portat aquells trossos, sé d'on vénen, recordo aquella persona, aquelles vacances, aquell viatge. Per a mi les persones i els llocs són molt importants.

També treballo amb esmalts venecians. Els compro a peces i els tallo donant-hi les formes que m'interessen. Aquest esmalt està fet amb una formula secreta que passa de pares a fills. A Venècia queden dues famílies que en fan. La base és el vidre amb ingredients que el fan més fort i gens transparent.

Vull que les meves obres transmetin altres sentits a part del visual, sobretot el tacte, que la matèria sigui la protagonista en el mosaic. Per això contrasto materials, faig tessel·les (fragment del mosaic) més altes i més baixes per poder jugar amb les ombres.

El meu mosaic "Jardines que penden dentro de tu alma"

M'agradaria fer un mosaic per a cecs, o per expe­rimentar-lo amb els ulls tancats. Un recorregut amb diferents textures i materials que s'hagués d'anar tocant.

Intento repre­sentar el que és subtil i efímer: matisos de vida, o circumstàncies ... o una gota d'aigua o una sensació. Sembla contradicto­ri expressar-ho amb una tècnica intensa i forta com el mosaic. Però no ho és, tot això tan subtil se'ns grava en el record tan fort com la tècnica de la pedra. Gaudeixo treballant-ho i pen­sant en això.

He exposat a Itàlia, a Barcelona (CCCB i a El Local, de Gràcia), a Vilanova i la Geltrú, i el FAD ha plasmat la meva obra i la d'altres artistes en estendards per decorar el barri antic de la ciutat alemanya d'Eppingen. He treballat per encàrrec en façanes, en terres i en parets interiors, per a ajunta­ments, bars i establiments d'agroturisme, a Itàlia, França i Àustria.

Vull exposar la meva obra per donar-la a conèixer, i per divulgar el mosaic, que és un art decoratiu poc conegut. El que m'agradaria de debò és entrar a les cases no només amb un quadre, i poder fer obres de gran format.

Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la Gallina. Febrer 2007