Gustavo Mendoza

Vaig arribar amb contracte de treball i lloc per viure

Sóc peruà i tinc 34 anys. Vaig arribar fa un any i mig contractat per Tele­fònica, juntament amb companys peruans i xi­lens. Sóc enginyer electrònic. A Lima treballava en una empresa proveïdora d'Internet via satèl·lit i tenia 8 persones al meu càrrec. Vaig acceptar la proposta perquè vull progressar professionalment i en el camp de la tecnologia aquí hi veig molt camí per recórrer.

Sóc fill d'una família de classe mitjana, el pare repara electrodomèstics i la mare té un petit negoci de reparti­ment de gas natural a domicili. Herlinda, la meva germana, té 35 anys i és mare de 2 fills, i José, el meu germà, té 28 anys. Tots viuen a casa amb els pares. Allà els fills no s'independitzen, l'economia tampoc no ho permet.

Ara fa dos anys em vaig casar amb la Míriam, ja tinc tots els papers perquè pugui venir. Tenim ganes de formar una família. Ens vam conèixer treballant en un alberg de l'Instituto Nacional de Bienestar Familiar, de Lima, on viuen nens amb tot tipus de problemes: maltractats, abandonats, amb Síndrome de Down ... Per a ella és una feina vocacional, jo la compaginava amb els estudis.

Des que he arribat, he treballat a Múrcia, València, Barcelona i des de fa tres mesos a Manresa. Vaig canviar d'empresa, però ara torno a portar les instal·lacions d' ADSL de Telefònica des de l'empresa COBRA. Amb un altre company, som els responsables d'a­questa comarca. La gent em tracta molt bé i quan vaig a les cases noto que confien amb mi.

Els treballadors d'aquí no volen treballar ni dissabtes ni tan sols un diumenge al mes, encara que els ho paguin bé. Això fa que nosaltres tinguem moltes més portes obertes. També per això ens proposen de venir, saben com treballem i que no tenim aquestes limita­cions. En el meu país si convé treballar en diumenge es fa, fins i tot sense cobrar.

M'interessen altres camps de l'electrònica: sistemes de seguretat, de xarxes, de comunicacions alimenta­des per energia solar ...

Passaré el Nadal i el Cap d'Any a Lima, són unes festes que celebrem molt. Aviat s'engalanaran totes les cases i carrers de la ciutat i el dia 24 es prepara tot per a l'àpat de les dotze de nit. Un brindis amb xampany i comença el sopar amb una taula ben parada amb gall dindi, panettone i xocolata. Estrenem roba, ens fem regals i ens abracem. Sortim al carrer a trobar amics i familiars i tota la ciutat s'omple de color i de màgia amb coets i focs d'artifici.

Per Cap d'Any amb la roba vella fem ninots que satiritzen personatges públics o cone­guts del barri i a les dotze de la nit els encenem. Si vas amb cotxe pels carrers els has d'anar esquivant, en cremen per tot arreu. Ens posem tota la roba interior de color groc i es fan balls i festes per tota la ciutat.

Sóc molt amiguero, m'agrada la conversa i fer amics. Aquí les relacions veig que són més formals, la gent queda per tro­bar-se i ho fan al voltant d'una taula o a casa amb parelles, famílies o amics. Allà és més informal, et trobes pel carrer i fas una cervesa i si quedes per la setmana següent, potser no hi vas i no passa res.

Pel teu santo, que és l'aniversari, se't pot omplir la casa de gent sense avisar. Les meves distrac­cions són Internet i anar a Terrassa els caps de setmana. Ens trobem amb companys peruans per jugar a futbol, anar a prendre una cervesa o passejar. Som gent de diferents empre­ses i ciutats, alguns tenen família, altres no.

A mi m'agraden les ciutats grans com Barcelona, València, Madrid, Sevilla, estic acostumat a Lima, on viuen vuit milions de persones. A Manresa m'hi ha portat la feina, la trobo una ciutat molt tranquil·la i m'hi he instal·lat bé perquè pugui venir la Míriam, però m'han dit que l'hivern és molt dur. Estic a l'expectativa. A la cuina d'aquí hi trobo a faltar condiments, la noto insípida. El plat que m'ha robat el cor és la paella .

Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la gallina.Desembre 2007

Cap comentari: