Martina Tverdáková

Aquí tinc una vida més alegre


Sóc de Kosie, la segona ciutat d'Eslovàquia, després de Bratislava. Hi he viscut amb la meva mare, el pare va morir quan jo tenia quatre anys. Ella és infermera.

Tinc 29 anys i treballo a Ampans. Sóc monitora d'un pis tutelat de la Balconada integrat per persones bastant autònomes. Vaig arribar a Manresa a través d'un projecte europeu de voluntariat, per un any, i en fa tres que hi visc. M'he quedat aquí pel país i perquè vaig conèixer el Marc, el meu xicot.

Més que el nivell de vida -aquí es cobra el doble que a Eslovàquia, però tot és molt més car- el que m'agrada molt és la manera de viure. Aquí tinc una vida més alegre, hi ha mar i platja i es fan més fes­tes. Es viu fins a la nit i no fins a les vuit del vespre. Aquí arriba un cap de setmana llarg i tothom pensa a marxar, allà només ho fem a l'estiu. Això sí, per vacances anem al mar, a Grècia, Croàcia, Itàlia o Espanya.

Sóc llicenciada en Treball Social per la Universitat de Presov. A Eslovàquia no és una diplomatura com aquí, és una llicenciatura que està entre la psicologia i la sociologia. M'agradaria treballar en temes com la immigració, la pros­titució, les famílies amb problemes ... poder fer mediació o gestió. Estic acabant un màster sobre Política Social a la Universitat Autònoma, però penso que ho tindré difícil, sobretot pel nivell de català. Em vull creure els que em diuen que me'n sortiré. Ara començaré el nivell B.

Buscava un projecte de voluntariat de tipus social, prefe­rentment a Madrid, per aprendre bé el castellà, però no n'hi havia cap. En vaig trobar un que oferia el Consell Comarcal del Bages per treballar a Ampans.

L'experiència és interes­sant i et sents acollit. Tens un tutor, treballador del CCB, que t'espera a l'aeroport, t'ensenya Manresa, t'acompanya a empadronar-te, a obrir el compte corrent a la caixa i t'asses­sora en el que et convingui. Et proporcionen pis i tens una petita paga que et dóna per viure. També tens solucionats els amics, perquè comparteixes pis amb joves com tu. Vaig viure amb un noi polonès, un altre d'italià i una noia alemanya.

Em va sorprendre l'estil hippy de l'Andreu, el meu tutor, i dels seus amics. Allà aquesta imatge correspon a joves una mica marginals. Ja m'han explicat que aquí poden ser fins i tot pijos o gent que ha estudiat, però que amb l'estètica es volen diferenciar de la resta.

L'any passat a la festa del 40è aniversari d'Ampans

A l'escola vaig fer anglès i alemany. A Eslovàquia has d'es­tudiar dos idiomes, però els pots escollir tots dos. També hi ha instituts públics bilingües, molts eslovac-anglès i onze d'eslovac-castellà, en tot el país. Això vol dir que impartei­xen totes les matèries en castellà, excepte una en eslovac. Hi treballen molt professors espanyols, en projectes per un any.

El meu país els darrers cinc anys va molt millor, l'índex d'a­tur baixa. En fa catorze que som independents. Un polític txec i un d'eslovac en un despatx van decidir la independèn­cia, sense referèndum, ni res. Penso que la gent n'era contrà­ria, que no entenia el perquè. Sempre ens havíem respectat, per a nosaltres els txecs són els germans.

Des de 1918 que es va crear Txecoslovàquia havíem tingut escola eslovaca i escola txeca, parlament eslovac i parlament txec, això sí, amb una Praga centralista, però alliberats del domini austro­hongarès, que obligava a parlar l'hongarès. Encara hi ha gent gran que el parla. Crec que els txecs van acceptar millor la independència que nosaltres.

Em sembla que la majoria de catalans tampoc no la volen, tot i que m'és fàcil imaginar una Catalunya independent perquè té una llengua i uns cos­tums molt diferents a la resta d'Espanya.

Els anys de règim socialista van tenir coses dolentes, però també de bones. Tothom tenia feina, jubilació, la sanitat era millor i tots, homes i dones, tenien el mateix nivell d'estu­dis. Aquí veig que les dones no estudiaven tant, ni podien accedir als mateixos llocs de treball que els homes.

La gent d'aquí és amable -això va molt bé- i també sou molt diplomàtics, nosaltres som més directes. M'agrada molt el mar i anar a la platja, Eslovàquia no en té. Manresa potser encara no l'he descobert, però de Barcelona n'estic enamorada.

Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la Gallina.Octubre 2007

Cap comentari: