Sóc de Conakry, capital de Guinea Conakry, tinc 26 anys i vaig arribar a Manresa ara fa 9 mesos. Allà, amb un amic periodista vam escriure sobre la realitat del nostre país. Hem hagut de marxar una temporada, ell ha anat a un país d'Amèrica i jo sóc aquí. Estic casada i tinc un fill de sis anys. El meu marit es dedica al comerç. Fins ara comprava roba, electrònica i cotxes a d'altres continents i els venia a l'Àfrica, però cada vegada hi ha menys diners i ja no li surt a compte.Sóc periodista, llicenciada amb la nota màxima al meu país. Poques noies estudien a Guinea, en la meva promoció érem 3 o 4. Els meus pares i el meu marit han volgut que ho fes i m'han ajudat molt. Sóc filla d'un comerciant que s'ha guanyat bé la vida. Té quatre dones, la meva mare és una d'elles. Tinc 7 germans de pare i mare, i entre tots som 32 germans. Ens relacionem tots, hem viscut en dues cases properes. Dues dones a cada casa amb els seus fills. Tots, menys 3, hem estudiat. Tinc una germana metgessa que va estudiar a Bèlgica i treballa per a Metges sense Fronteres.
Vaig fer les practiques de periodisme al Ministeri d'Assumptes Exteriors i en acabar-les em vaig poder incorporar a la plantilla. La meva feina era fer de pont amb les ambaixades establertes a la Guinea Conakry.
La vida al meu país cada vegada està pitjor, els sous són molt baixos i els productes bàsics molt cars. La sanitat pública no arriba enlloc i la privada és molt cara. Si no tens diners et deixen morir. Això juntament amb la fam, fa que l'esperança de vida sigui de 45-50 anys. Els medicaments per estabilitzar la sida, que Europa envia gratuïtament, allà els fan pagar.
Per telèfon i per Internet (www.boubah.com) segueixo tot el que va passant. «Des de fa setmanes les cases de Conakry estan sense aigua». «Una empresa de telefonia aquests dies començarà a repartir arròs als alumnes de 6 escoles de primària de Conakry» ...
Guinea Conakry té or, bauxita i diamants. L'explotació la fan empreses privades que ho venen a l'estranger, però els guanys no reverteixen en el país. La corrupció la trobes a tots nivells, des del més alt a les classes més populars. Amb sous que aquí serien de 20-25 euros les necessitats fan perdre els valors.
La meva llegua oficial i d'ús públic és el francès. Al carrer, amb la família i els amics parlem el pular, que és una de les moltes llengües del país. Ja he après català i castellà. Vull convalidar aquí el meu títol de periodista amb les proves que em calgui fer. Sort n'he tingut de Càritas, que m'han ajudat a tirar endavant, m'han proporcionat feina i m'assessoren amb les gestions que em cal fer.
Treballo fent neteja i cuidant nens, però a mida que passa el temps em falten al·licients i em desanimo. Voldria escriure o fer alguna activitat relacionada amb la meva professió, cada vegada me'n sento més lluny. La meva intenció quan canviï la situació actual i pugui tomar a Conakry és obrir una ràdio privada .
Nota de la redactora: Veureu que aquesta biografia és més anònima que les que publiquem en aquest espai. Me la va presentar la Neus, la seva professora de català. Ella té un problema de llibertat d'expressió amb els que manen al seu país. És forta, intel·ligent, té les idees clares i espera, a Manresa, poder tornar-hi aviàt.
Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la Gallina. Novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada