Valer Bucsa

Cafè amb llet o cafè amb gel?

Sóc de Sibiu, una ciutat romanesa de 170.000 habi­tants que està situada en el centre del país, al sud de la regió de Transilvània. L'any passat, junta­ment amb Luxemburg, va ser Capital Europea de la Cultura. Entre altres valors, té un centre històric medieval que es conserva intacte. El turisme és sobretot cultural, però també vénen a esquiar d'arreu d'Europa a Paltinis, una muntanya que és a 20 km. L'alcalde actual és d'origen alemany, treballa molt per la ciutat i està molt ben valorat.

Tinc 23 anys i ara que la meva família pot tirar endavant he decidit pensar en el meu futur. Vaig ser un bon alumne, a primària sempre era el tercer la classe, però als 14 anys vaig decidir anar a treballar per ajudar la família. Sempre he treballat a l 'hoteleria i ho he compaginat amb cursos rela­cionats amb el meu ofici i amb algun sobre construcció. Els pares treballen a la indústria de la pell, Alina, la meva ger­mana, més gran que jo, va estudiar Sociologia i ara viu a Itàlia i Marian Ioan, el meu germà, encara estudia.

Amb la meva germana, a casa de la família, a Sibiu, durant les festes de Nadal del 2006

Vaig arribar a Manresa el juny passat amb vint companys més per treballar a l'empresa d'hoteleria DIESA. Si vols anar a treballar a l'estranger t'apuntes en una oficina que hi ha a Bucarest i quan tenen alguna feina per tu t'avisen. Em van proposar un contracte d'estiu (4 mesos) a Castelló, però vaig triar Manresa perquè el contracte era com a mínim d'un any. Cobro entre 4 i 5 vegades més que en el meu país. Potser em quedaré 2 anys, ja ho veurem.

Sorana, la meva xicota, viu a Bucarest. La vaig conèixer tres mesos abans de venir, cada dia parlem per Internet. M'agradaria formar una família, comprar un pis i a la llarga, si pot ser, muntar el meu propi negoci. Ara penso que ho vull fer al meu país, però no sé la vida on em pot portar.

No sabia castellà, ni sabia que aquí es parlava una altra llengua. Quan vaig descobrir que també es parlava el cata­là em vaig desanimar. Podien demanar-me un cortado o bé un tallat, mare meva! Però ara ja parlo castellà i entenc el català, sense fer cap curs, només conversant i preguntant.

Des del primer dia he treballat al Xaloc, un bar del Passeig. La gent em parlen molt en català, però si no els entenc m'ho repeteixen en castellà. Al
començament quan havia de servir una taula gran no els entenia a tots, jo apuntava el que escoltava i si no quedava clar sortia un company per esbrinar què volien. Ara només, a vegades, em confonc amb el cafè amb llet i el cafè amb gel. A nosaltres ens sona ben igual.

El primer que em va sorprendre de Manresa van ser les pujades i les baixades que té la ciutat. Trobo que els edificis estan molt ben conservats. A Romania les cases estan en pitjors condicions i viure en un pis de dues habi­tacions, com viu la meva família, és normal. Al fred ja hi estic acostumat, el que per a mi és nou és tanta humitat. Visc en un pis compartit amb tres companys de treball, també romanesos.

A Romania els preus dels productes bàsics són igual de cars o més que aquí. Em fixo en l'oli de gira-sol o la carn i ho veig més barat. El lloguer d'un pis pot costar 200 euros, tot un sou d'allà. A Sibiu també hi ha immigració, sobretot xinesos i marroquins, que vénen a millorar les seves condicions de vida, però també europeus que veuen oportunitats de negoci. La gent d'aquí em pregunten sovint pels preus i l'evolució del meu país.

Quan dic que sóc de Transilvània tothom em parla del comte Dràcula, veig que aquí és molt popular. Nosaltres no el valorem tant, només hi ha un museu per als turistes i un castell. El mes de febrer faig vacances i aniré a Bucarest i a Sibiu, tinc ganes de veure'ls a tots, no ha estat fàcil passar les festes lluny de la meva gent.

Conxita Parcerisas
Publicat a El Pou de la Gallina. Febrer 2008

Cap comentari: