Rochelle Freese

“Viure aquí és més fàcil, als Estats Units la vida és més estressant i competitiva”

Vaig néixer a San Francisco, Califòrnia, i sóc aquí per una història d’amor… de la meva mare. Quan jo tenia 12 anys, tenia un professor de Biologia, l’Alfons, un valencià que treballava als Estats Units. Al primer moment la meva mare, separada del meu pare, em va dir “tens un professor molt guapo!”. Finalment van començar una relació. Uns anys més tard, tots dos van tenir dificultats professionals i vam decidir venir tots a Catalunya: la mare i l’Alfons, el meu germà petit i jo. Primer ens vam instal·lar a Súria, que és on l’Alfons va aconseguir plaça, a l’institut Mig Món. Uns mesos després, jo em vaig independitzar i visc sola en un pis de Manresa. Sóc una californiana de 21 anys instal·lada a la vostra ciutat.

Vaig arribar als 18 anys. Molt ràpidament vaig començar a donar classes d’anglès. Em dedico intensament a aquesta feina. Faig classes particulars i a diverses acadèmies. Vaig començar a la International Language Academy. Ara faig classes a l’escola Som Idiomes, a l’acadèmia Montserrat Castells, i algunes hores a l’Escola Oficial d’Idiomes. Tinc alumnes de diversos nivells, des del Pre-Intermediate fins al Proficiency. El nivell bàsic o beginner no l’acostumo a fer, perquè les meves classes són íntegrament en anglès. D’altra banda, amb la meva amiga Anna Solsona, del nou cafè-restaurant Espai Rubiralta, a la Muralla, organitzem sessions de conversa en anglès a les hores de dinar, per a grups petits. És molt interessant!

Visc en un pis cèntric i m’agrada Manresa. És una ciutat tranquil·la i trobo que la gent en general és friendly. Com ho podríem dir: Amigable? Simpàtica? Sobretot la gent jove és oberta, amb els grans potser costa més. He fet amics i em trobo còmoda a la ciutat. Tot i que treballo moltes hores: de dilluns a dissabte, alguns dies de deu del matí a deu del vespre! Per això no tinc gaire temps per sortir i conèixer més gent. Però sí que he fet coneixences, és clar.

Dels Estats Units no trobo a faltar gran cosa. De fet hi ha semblances entre Catalunya i Califòrnia: el tipus de clima, la platja... Tot i que aquí no hi ha tantes onades i l’aigua és més calenta, el Mediterrani és petit comparat amb el Pacífic! Per mi és més fàcil viure a Catalunya. La vida aquí és més tranquil·la. Als Estats Units és més estressant, hi ha molta competitivitat, tot és més car... I jo no ho tindria fàcil per trobar-hi feina. Veig difícil tornar-hi, de moment. Des que vam venir no hi hem tornat, tot i que ens comuniquem amb la família. Però no és com anar a Nova York: Califòrnia és molt lluny i molt car anar-hi.

Almenys em quedaré 5 anys més a Manresa. I potser 10 o 15... Vés a saber. Hi ha crisi, el futur és difícil, però tinc la sort de tenir feina i puc anar fent. Aquí el nivell general d’anglès és baix, per això tinc força feina! I a més, el fet que poca gent parli anglès m’obliga a aprendre català peti qui peti. Ai, el català. No sabia que existia aquesta llengua, quan vivia allà. El parlo tan com puc, però em costa perquè no he estudiat les estructures, la gramàtica... El meu germà, que ara farà 16 anys i estudia secundària, té millor català que jo! Però vaig millorant. També m’agradaria aprendre més castellà, tot i que a Manresa el parla poca gent! Vull millorar català i castellà i de mica en mica ho vaig fent: practicant amb gent, mirant vídeos amb subtítols per internet (no tinc tele!), llegint llibres... De mica en mica.

Entenc les aspiracions de Catalunya i hi dono suport. La gent aquí té un fort sentiment de pertinença al país. Penso que si volen que el seu país sigui lliure, ha de poder ser. Crec fermament que els pobles han de poder ser independents si és la seva voluntat. 

Joan Piqué
Publicat a El Pou. Maig 2013

Cap comentari: