Vaig néixer a San
Francisco, Califòrnia, i sóc aquí per una història d’amor… de la meva mare.
Quan jo tenia 12 anys, tenia un professor de Biologia, l’Alfons, un valencià
que treballava als Estats Units. Al primer moment la meva mare, separada del
meu pare, em va dir “tens un professor molt guapo!”. Finalment van començar una
relació. Uns anys més tard, tots dos van tenir dificultats professionals i vam
decidir venir tots a Catalunya: la mare i l’Alfons, el meu germà petit i jo.
Primer ens vam instal·lar a Súria, que és on l’Alfons va aconseguir plaça, a
l’institut Mig Món. Uns mesos després, jo em vaig independitzar i visc sola en
un pis de Manresa. Sóc una californiana de 21 anys instal·lada a la vostra
ciutat.
Vaig arribar als 18
anys. Molt ràpidament vaig començar a donar classes d’anglès. Em dedico
intensament a aquesta feina. Faig classes particulars i a diverses acadèmies.
Vaig començar a la International
Language Academy. Ara faig classes a l’escola Som Idiomes, a
l’acadèmia Montserrat Castells, i algunes hores a l’Escola Oficial d’Idiomes. Tinc
alumnes de diversos nivells, des del Pre-Intermediate
fins al Proficiency. El nivell
bàsic o beginner no l’acostumo a fer,
perquè les meves classes són íntegrament en anglès. D’altra banda, amb la meva
amiga Anna Solsona, del nou cafè-restaurant Espai Rubiralta, a la Muralla, organitzem sessions
de conversa en anglès a les hores de dinar, per a grups petits. És molt
interessant!
Visc en un pis
cèntric i m’agrada Manresa. És una ciutat tranquil·la i trobo que la gent en
general és friendly.
Com ho podríem dir: Amigable? Simpàtica? Sobretot la gent jove és oberta, amb
els grans potser costa més. He fet amics i em trobo còmoda a la ciutat. Tot i
que treballo moltes hores: de dilluns a dissabte, alguns dies de deu del matí a
deu del vespre! Per això no tinc gaire temps per sortir i conèixer més gent.
Però sí que he fet coneixences, és clar.
Dels Estats Units
no trobo a faltar gran cosa. De fet hi ha semblances entre Catalunya i
Califòrnia: el tipus de clima, la platja... Tot i que aquí no hi ha tantes
onades i l’aigua és més calenta, el Mediterrani és petit comparat amb el
Pacífic! Per mi és més fàcil viure a Catalunya. La vida aquí és més
tranquil·la. Als Estats Units és més estressant, hi ha molta competitivitat,
tot és més car... I jo no ho tindria fàcil per trobar-hi feina. Veig difícil
tornar-hi, de moment. Des que vam venir no hi hem tornat, tot i que ens comuniquem
amb la família. Però no és com anar a Nova York: Califòrnia és molt lluny i
molt car anar-hi.
Almenys em quedaré 5
anys més a Manresa. I potser 10 o 15... Vés a saber. Hi ha crisi, el futur és
difícil, però tinc la sort de tenir feina i puc anar fent. Aquí el nivell
general d’anglès és baix, per això tinc força feina! I a més, el fet que poca
gent parli anglès m’obliga a aprendre català peti qui peti. Ai, el català. No sabia
que existia aquesta llengua, quan vivia allà. El parlo tan com puc, però em
costa perquè no he estudiat les estructures, la gramàtica... El meu germà, que
ara farà 16 anys i estudia secundària, té millor català que jo! Però vaig
millorant. També m’agradaria aprendre més castellà, tot i que a Manresa el
parla poca gent! Vull millorar català i castellà i de mica en mica ho vaig
fent: practicant amb gent, mirant vídeos amb subtítols per internet (no tinc
tele!), llegint llibres... De mica en mica.
Entenc les
aspiracions de Catalunya i hi dono suport. La gent aquí té un fort sentiment de
pertinença al país. Penso que si volen que el seu país sigui lliure, ha de
poder ser. Crec fermament que els pobles han de poder ser independents si és la
seva voluntat.
Joan Piqué
Publicat a El Pou. Maig 2013
Publicat a El Pou. Maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada