Maria José Molina

«És sorprenent l’activitat cultural periòdica i constant que hi ha a Manresa»
 

 
Vaig néixer fa 26 anys a Coquimbo, una ciutat del nord-oest de Xile que toca a l’oceà Pacífic. Vaig estudiar Pedagogia en Biologia, tot i que no sóc a Manresa per la meva professió, sinó en el marc d’un programa de voluntariat europeu. Tothom s’estranya una mica quan ho dic, perquè no sóc europea, però l’organització de la qual formo part a Xile està adscrita a una de més gran, IFM-SEI, amb seu a Brussel·les, i això em permet accedir a aquest programa tot i no ser europea. Faig el voluntariat a l’esplai Geps de Santpedor, de l’associació Esplac. Sóc una monitora més i m’hi sento molt bé. Fem l’activitat els dissabtes a la tarda, reunions, sortides o acampades, i a l’estiu farem colònies.

Sóc manresana per un temps limitat, en principi només un any, que és el que dura aquest programa. Vaig arribar l’octubre passat i m’hi estaré fins al proper octubre, si no hi ha novetats. Ja havia estat abans a Espanya i altres llocs d’Europa, però no a Catalunya. Vaig triar venir-hi, i em van assignar aquesta plaça a Santpedor. La manutenció va a càrrec del programa, i per tant no treballo. De fet, ni que volgués no tinc els permisos per fer-ho.

M’agrada Manresa. D’entrada, em va costar una mica adaptar-m’hi, també perquè no vivia en un pis gaire còmode, però després em vaig traslladar i ara tot va molt bé. Comparteixo pis amb gent de procedències variades: un noi català, una noia andalusa i un noi del País Basc francès. He fet coneixences i ja tinc força amics, sobretot gràcies a les classes de català. Perquè sí, tot i que només sigui aquí un any i pugui comunicar-me en castellà, el programa estableix que he d’aprendre la llengua, i a mi m’ha vingut molt de gust i he tingut interès per conèixer-la: he fet cursos al Centre de Normalització  i ja sóc al Bàsic 3. M’ho passo molt bé a classe, és interessant com funciona, té un preu accessible i m’ha permès conèixer gent de diferents llocs.

La meva ciutat, Coquimbo, és més gran que Manresa, té uns 200.000 habitants, però l’oferta d’activitats que hi ha aquí és igual o millor. Pel que fa a cultura, per exemple, aquí sempre hi ha activitats: t’agradaran o no, però sempre s’organitzen coses. És sorprenent l’activitat cultural que hi ha a Manresa. Allà, per exemple, potser durant un mes sencer no hi ha teatre, la cultura no té tanta continuïtat ni es fomenta de manera permanent. Aquí teniu per exemple el Kursaal, amb una activitat periòdica i programada molt important.

L’hivern se m’ha fet una mica llarg: a Xile el fred rigorós dura molt poquet. Aquí l’hivern és més pesat, però t’hi acostumes. En general, trobo que la ciutat és molt amena i la gent amable. És una ciutat mitjana, una molt bona ciutat per viure, no tan gran com una capital, tot i que Barcelona és també una ciutat molt interessant.

La idea és tornar a Xile quan acabi aquest any aquí. Però tinc altres projectes, tornar a sortir del meu país, viure en altres llocs, preferentment territoris de parla anglesa. Em prenc aquesta estada a Manresa i d’altres que pugui fer com una experiència de vida. De moment aquí ha estat molt agradable, i no em penedeixo gens de la decisió de venir. Sóc aquí en una època de crisi, i és clar que me n’adono, malgrat tenir la sort de no patir-ho directament en pròpia pell, però és dur veure que les condicions aquí no són bones. Però com diem nosaltres, “no hay mal que dure cien años, ni cuerpo que lo resista”.

A Xile hi viuen la meva mare, les meves dues germanes grans i els cinc nebots. La veritat és que no ho trobo a faltar. No tinc nostàlgia perquè sé que hi tornaré. I de fet sempre he estat de sortir, de marxar fora a estudiar, i m’he adaptat als llocs on he viscut. A més, tinc la seguretat que són allà i m’esperen, que m’estimen i jo també els estimo molt. I amb les noves tecnologies telèfon i Whatsapp, estem en contacte permanent. No val la pena amargar-me!
 
Joan Piqué
Publicat a El Pou de la Gallina. Juny 2014

Cap comentari: