Noah Koffi Baffoe

“Aquí es viu bé si ho tens tot, però les coses tampoc no són fàcils”

Vaig néixer a Accra, la capital de Ghana, fa 21 anys. El meu pare havia vingut a treballar aquí ja fa anys i la resta de la família (la mare, dues germanes i jo) vam arribar per reunir-nos amb ell fa cinc anys, quan estava a punt de fer-ne 16. Sóc jugador de futbol del primer equip del CE Manresa.


De seguida que vaig arribar em vaig incorporar a quart d’ESO, a les Dominiques. Després vaig fer un mòdul de cicle formatiu de Manteniment i Electromecànica a l’institut Lacetània. Ara treballo en una empresa que es diu Proto-Tech System, a Abrera, de la qual és gerent el president del CE Manresa, José Luis Correa. Estic content perquè la gent del futbol m’han ajudat molt.


Al CE Manresa no som professionals, tot i que sí que es cobra alguna cosa. Juguem a Primera Catalana, que és una bona categoria en què ja tens visibilitat… M’agradaria seguir aprenent i potser arribar a un equip de més nivell. Qui ho sap. De mica en mica. De moment estic tranquil i molt bé. A Ghana ja havia jugat, primer a l’escola i després en una mena de selecció comarcal. En arribar aquí, primer vaig jugar al Gimnàstic, després a la Font i ja em va fitxar el Manresa, primer el juvenil i ara el primer equip. Sóc davanter, l’any passat vaig ser el màxim golejador del primer equip, vaig fer 21 gols a la lliga. Aquest any n’he marcat dos, de moment. Em vaig perdre els primers partits, a causa d’un canvi de normativa, provocada per la sanció que va rebre el Barça sobre el fitxatge de jugadors menors. Tot el primer mes no vaig poder jugar i vam haver de presentar una autorització del meu país a la Federació, però ara ja està resolt. Entrenem tres dies a la setmana, i a banda també faig d’ajudant de l’entrenador de l’equip benjamí.

Cada dia he d’agafar el tren dels Catalans a les 6.40 per anar a treballar. Ara també em trec el carnet de conduir. I no tinc temps de fer gran cosa més. Vivim al carrer de la Sèquia, amb els meus pares i les meves germanes, que ara tenen 19 i 14 anys. Manresa m’agrada, és molt diferent de la ciutat on vaig néixer, que té més de 2 milions d’habitants. El més diferent és el clima, aquí fa molt més fred i molta més calor! Aquí es viu bé si ho tens tot, però les coses tampoc no són pas fàcils. El meu pare treballava a la construcció i va perdre la feina poc abans d’arribar nosaltres. Gràcies a Déu, amb el futbol i la feina, anem fent.
Estem còmodes aquí, no ens plantegem marxar, estem integrats, jo tinc l’esport, els amics… No he tornat a anar a Ghana des que vam venir aquí. El meu pare sí que hi ha anat alguna vegada. Però parlem molt amb els avis, família i amics… Amb el Facebook, el mòbil… és fàcil estar en contacte i ho fem.

Mai no he tingut problemes de racisme pel fet de ser negre. Al futbol potser algun comentari, algú de públic, però res destacable. Si algú diu em alguna cosa, senzillament no ho escolto. També és cert que ja hi ha molta gent de fora aquí, molta barreja. Al meu equip també hi ha un noi de Senegal. Jo vaig aprendre català i castellà de seguida d’arribar, a l’escola i també gràcies a l’Espai Jove de l’Ajuntament. A Ghana hi ha moltes llengües. La de la nostra regió s’anomena twi i encara la parlem a casa, a part de l’anglès, que allà sabem tots i s’estudia a l’escola. Hi ha gent de diverses regions de Ghana que no entén els idiomes locals i parla anglès entre ella. Al país hi ha molts musulmans, però nosaltres som cristians. Som practicants de l’església pentecostal, amb altres africans, sobretot de Ghana i Nigèria. Tenim un local a Valldaura, a prop de la Florinda. Ens trobem entre setmana si podem, i els diumenge, de 12 a 3. Sí, missa de tres hores! Però no es fa pas llarg. Són celebracions en què cantem i són molt participatives. Som alguns músics, i jo toco la bateria! Sempre quan anava a l’església, ja a Ghana, em feia gràcia veure els que tocaven la bateria. Aquí també ho feia i ho anava provant. Un dia que no va venir el noi habitual m’hi vaig posar jo i fins ara, que ja sóc el titular. Us convido a venir-nos a conèixer a l’església, estem oberts a tothom!

Joan Piqué
Publicat a El Pou de la gallina. Novembre 2014

Cap comentari: